dilluns, 9 de març del 2009

Piu piu canta o meu canarinho...


Aquest canari, per contra del meu pollet, canta per "amenitzar" el dolor... Em sembla que em vaig equivocar de model jo...

Un dia d'aquests parlaré de qui em va deixar escoltar per primer cop la Marisa Monte... Un dia que estigui més inspirada, que avui tot són "Lagrimas e Tormentos"... He de deixar que "minhas lagrimas secaran, meus tormentos terminaran" siguin "una nuvem que passou..."
a les

1 comentari:

Anna Espinach Llavina ha dit...

molt bo, el pastís. Bo només de veure'l. Jo sóc de les comecocos... la força de voluntat! deu ser l'edat.

9 de març del 2009, a les 21:17

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)