dissabte, 30 d’abril de 2011

MÚSICA IL·LUSTRADA

Avui vull dedicar el post a una fusió molt agradable. La música  i el dibuix. El David Carabén i el Lluís, el meu professor de dibuix. La tinta i el llapis.

Els dijous al vespre vaig a dibuixar al Zig Zag, on l'any passat hi feia arts plàstiques. Aquest any necessitava alguna cosa més tranquil·la, per compensar una mica l'esforç físic que m'exigeix la feina de pastissera. Hi ha molts dies que no trec res de bo, però per això sempre hi ha el Lluís, que m'ajuda a corregir línies curvades amunt que han d'anar curvades cap avall, traços massa forts que deixen un rastre innecessari, i sobretot a estimar els dibuixos que faig jo mateixa, que això de vegades em costa una miqueta.  Amb el David Carabén vam tenir feina perquè no acabava de captar les proporcions i em quedava un braç massa petit o una cara massa gran, però al final vaig aconseguir que s'assemblés al de la foto. Em sembla que me'n faré una samarreta i tot...

Ara us hauria penjat una cançó de Mishima que es diu Every Second, del 2008 (Trucar a casa, Recollir les fotos, Pagar la multa), però em sembla que no hi és al Goear.

El dibuix que estic fent ara és amb carbonet, un altre estil, però també costa força i el Lluís té molta paciència amb mi, que tot ho començaria de cap i de nou cada mitja hora o quan veig que les coses no em surten. Crec que si una cosa caracteritza els professionals d'algun ofici és que no només saben fer bé la seva feina sinó que són capaços d'arreglar allò que ha sortit malament. 

Així doncs, avui, una abraçada molt forta al Lluís, l'il·lustrador que ha estat capaç de redreçar els dibuixos que se'm torçaven. Que si bé jo l'hi corregeixo el lèxic, ell em corregeix traçats i pinzellades. 

dimecres, 27 d’abril de 2011

MÚSICA: Tota una forma de cantar


Avui toca música. Vaig descobrir aquesta noia fa alguns dies i ja ni recordo com, però aquesta setmana em té enganxada i tenia ganes de compartir-la. Em recorda a la Christina Rosenvinge i té un aire molt agradable, que m'inspira bastant. Abans es feia dir Oniric, no és estrany, hi ha un munt de cançons del nou disc que, tot i haver-se desfet d'aquest sobrenom artístic, mantenen un aire totalment de somni estrany incomprensible.

Què me'n dieu d'aquesta cançó? No sé com se li ha acudit aquesta combinació de notes. Una mica dissonant, però és senzillament fantàstica. I què diu? No heu esperat mai tant i tant que heu tingut la sensació que han perdut l'interès en vosaltres? Però quan arriba t'oblides de tot.

Vet aquí l'objecte de comparació. M'encanta com ballen... Tan innocent..., com si no hagués matat ningú...

dimarts, 26 d’abril de 2011

IL·LUSTRACIONS: Noia que ven les seves preocupacions al vent

El vaig copiar d'un llibre que mostra diferents il·lustradors i contes. Em va captivar aquesta imatge d'un conte polonès, o txec o alguna cosa així. Vaig decidir fer-me'l amb gran, per penjar-lo a l'habitació. Vet aquí el resultat.

diumenge, 24 d’abril de 2011

FALTES AL CARRER: W.C

NOIAS? I jo on pixo si vull anar al lavabo de les noies?

CONTES BREUS: Tot es cura amb aigua salada (llàgrimes, suor o amb el mar)

Encara amb el regust del tallat entre les dents, et deslligues les sabates i et treus els mitjons. Caminar descalça damunt la sorra és un dels petits plaers que només gaudeixes quan estàs en companyia meva, dius sempre; si més no, avui restes muda, com absent. Tres quarts d'hora de parlar-te asseguts a la terrassa d'aquell bar de la platja i encara no he aconseguit arrencar-te una sola paraula. "Què et passa dolça meva?", voldria preguntar-te amb tota naturalitat; però no m'hi atreveixo, probablement perquè em fa por que, per primera vegada des del dia que et vaig conèixer, no tinguis paraules per descriure l'agonia que t'ha portat a estar així.

Tens peus de nen petit; suaus i menuts. Com tu.

No goso fer-te un petó; abans, mentre et parlava a la terassa del bar, t'he volgut agafar la mà, però l'has apartat bruscament. No goso fer-te un petó; per por que no sentis res, que sigui buit i en va. No goso fer-te un petó; sempre dius que els petons i les abraçades s'han de dosificar adequadament, com els medicaments: si no en prenem ens posem malalts, però un excés ens acaba deixant indiferents. No goso fer-te un petó; i no te'l faig.

Fa una estona m'ha trucat el teu pare, que estaves tan malament. Per què no has xiulat? Et vaig dir que si mai et passava alguna cosa xiulessis i jo vindria. Però tu no xiularàs mai. De què et serveix tenir el do de la paraula -aquest que tots admirem cada cop que ens parles- si no saps utilitzar-lo quan més el necessites?
M'ha faltat temps, al penjar el telèfon, per agafar quatre coses i venir-te a trobar. Però al veure't m'he perdut, i encara ara et busco, no et trobo. Tu no n'ets conscient, però de vegades es pot veure en tu la tristesa més profunda que l'ésser humà pugui arribar a sentir. És tan desesperançador com encoratjador; és llavors que sento que sóc algú per tu, que hi ha un per què de ser al teu costat.
Si et veiessis ara, entendries millor el que t'explico.

Al febrer no hi ha ningú a la platja -fa massa fred-, tan sols hi ets tu. De vegades em pregunto si no vas néixer d'entre la sorra o senzillament et va portar una onada. Per això t'he dut aquí, potser l'únic lloc que podrà arrencar-te aquest mal, sigui amb un "tinc por", o sigui amb una llàgrima.

I com si l'aigua hagués desfet algun cúmul de dolor atepeït al teu cap, comences a deixar anar llàgrimes sense parar poc després de rentar-te la cara amb l'aigua salada

dimecres, 13 d’abril de 2011

El Zoo d'en Pitus

No és tan interessant ni tan variat, però és que l'original està al llibre, nosaltres només tenim una sucursal a Les Toeses. Per començar, el Zazzles us dóna la benvinguda amb una demostració de gimnàstica artística (i, al final, una mica dèspote). Sapigueu que només néixer ja el vam aïllar de la seva família per sotmetre'l a un intens pla d'entrenament per a gatets amb talent...(tot sigui pel bé del negoci):
video
[Si heu parat bé l'orella haureu pogut inclús descobrir el veritable objecte de motivació amb què ha estat entrenat aquest jove esportista d'elit... MANEL! A ell també li "xifla" el nou disc, i quan sent La cançó del soldadet, no fa més que espantar falsiots, que ell tampoc vol arribar a terra, i només vol amagar-se quan ningú miri]

T'apassionen les bèsties amb ales? Ei, passa per la sala d'estar! (el menjadoret) Veuràs que no parlo d'ocells (per això surt al patí, secció B, castanyer 3r2a), i és que si abaixes la vista podràs veure totes les cantonades plenes de corcs, formigues alades (i d'altres, més desangeldaes, que ja han perdut les ales) lluitant per no ser succionades per una mestressa cabrejada armada amb una aspiradora.


Si el teu fort són els aràcnids només has d'aixecar la vista, que si aconsegueixes entreveure alguna cosa entre les teranyines segur que és una aranya.


Però potser et fan angúnia les aranyes, oi? Llavors "t'encantarà" la nostra secció més suculenta, al rebost. Si entres en silenci segur que veus algun ratolí corrent els cent centímetres obstacles (i quins obstacles...!), de la rajola de xocolata al forat de la finestra. No falla, segur que el veuràs, el punt de control és la taula i està ben a la vista.


No has tingut la vista prou hàbil per guaitar els rosegadors? Bé, pica alguna cosa (mira, és clar, que no tingui alguna mossegada sospitosament diminuta...) i passa al terrat...


Tenim un assortit de gats (que ara per ara, i fins que no passin almenys 5 dies, tenen unes faccions molt semblants a les dels rosegadors ja esmentats, però no són tant esmunyedissos, de fet, ni caminen...). Els tenim de tots els tamanys (2 setmanes, acabats de néixer, amb un any, amb any i mig, ...), de tots els colors (tigrats, llisos, tacats, estampats -sí sí, amb floretes i tot eh?, no és broma, floretes dels arbres que els hi cauen al damunt amb el vent que bufa de tant en tant-, de dues races diferents (de carrer o perses)...


I aquí acabem la visita. La sucursal del Zoo d'en Pitus us agraeix la visita amb una forta abraçada (i no us despisteu perquè si l'abraçada us la fa ma mare no dubteu que us posarà un mixet a la butxaca quan estigueu ditrets...! Que en tenim 9 per col·locar! 9!!!!! Fa una setmana va parir la Mishima, i avui la seva amiga, que no volia ser menys, n'ha tingut 5 a la mateixa cistella on està instal·lada la Mishima amb els seus 4... Us podeu imaginar el tetris que s'han muntat per conviure 11 gats en una cistella...)

dijous, 7 d’abril de 2011

Riure

Feia dies que estava pensida, no és que vagin malament les coses, més aviat al contrari, però suposo que una mica com tothom estic cansada i no trobo el moment d'aturar-me a veure que fantàstic és tot el que m'està passant últimament. El cas és que avui a la tarda, he aconseguit atrapar alguns records alegres que tinc en un cabàs per aquí dins el cap, una reserva per temporades com aquesta en què no sé massa per què no trobo les forces per seguir endavant. I he rigut, anava amb el cap baix i mirant el terra, i he rigut! Un home que just passava pel costat i m'ha vist també rigut dient "... y se ríe sola...!", jo m'e girat i li he dit tota feliç "Doncs sí, què passa?!".

Ja sé que dec semblar estranya pels que es creuen amb mi pel carrer, però no seria fantàstic que la gent anés amb un somriure a la cara pel carrer? Les ciutats serien menys tristes.

Ja sé que deu sonar una mica carrincló ara tot això, però hi ha dies que necessito sentir-les aquestes coses, i com que ningú me les diu ja ho faig jo mateixa al blog, així ho puc rellegir de tant en tant...

Ahir li vaig tallar els cabells al David a la terrassa de casa. Vam riure molt, per la meva poca traça en l'àmbit de la perruqueria i per les cares de patiment que posava ell cada cop que acostava les tisores a alguna orella. El resultat no ha estat catstròfic però tampoc s'allunya molt del que en podríem qualificar com a traumàtic. No crec que em torni a deixar agafar unes tisores mai més...! Ja estic movent fils per veure si puc aconseguir una màquina de rapar per arreglar-li una mica...!