Barret de palla

Avui m'he despertat de bon humor i amb un somriure a punt pel primer que veiés. En aquest cas ha estat el Gabriel, que s'havia quedat a dormir a casa i estava al meu costat.

Per la vostra informació, em van tornar el mòbil (vaig estar trucant i trucant i trucant sense parar i al final me'l van agafar. Sort que el va agafar algú que, en el fons, no em volia putejar del tot, només espantar... Ja torna a ser sa i estalvi a la meva butxaca). No puc dir que hagi recuperat les coses de la bicicleta, però ja en tinc de noves i ara són més xules. No he pogut anar a la muntanya però tinc un cosí que li agradaria anar amb uns amics a fer un cim als Alps i diu que si al final ho fan em trucarà. He passat de dormir en una merda de llit, on el matalàs és més gran que l'estructura i no hi ha manera de dormir sense patir mal d'esquena i de cervicals i de tot, a dormir en un llit de matrimoni la mar de còmode i espaiós on no passa res si ets de les que es desperten sempre amb el cap als peus del llit.

Podria dir que he tingut sort, però jo sé que no és així, és tot gràcies a mi, que segueixo somrient cada dia al matí tot i que al costat hi tingui el Gabriel, amb cara de bulldog i a punt per clavar-me una "patada" si li torno a dir "Va Gabri, desperta't!".

Avui i fins dimarts que ve estic sola a casa, tota per mi soleta, sense ningú sota el meu càrrec (ni germans petits que no col·laboren ni qe el ho demanis "Tu no ets la mare, no "em" manes" que diuen, ni germans grans que, si no fos per tu, dinarien a les 6 de la tarda). Crec que aprofitaré per endreçar la casa, que té com mil metres quadrats i tots estan plens de merda, pols i coses que ja no farà servir ningú. I potser a la meva habitació també li faria falta una bona endreça, que sempre endreço qualsevol lloc abans que la meva habitació. Crec que això últim podria ser pefectament una metàfora sobre mi: sempre m'ocupo dels problemes dels altres abans que els meus.

He començat les reformes a la cabans de l'arbre, l'estem convertint en un palauet rural. És estupenda. Ara per ara capta tot la meva atenció i la meva il·lusió. Ja m'imagino les llargues migdiades que hi faré amb el barret de palla que em vaig comprar fa tot just 3 dies... Crec que la meva visió de l'estiu és aquesta, un barret de palla, sigui en un balancí, al mig del camp o damunt d'una cadira al pati de casa. Un Barret de Palla.