Ja em perdonareu, però és que he obert un altre blog pels de pastisseria i ara mateix em capta la màxima atenció (penjant vídeos fotos, apunts...). I com que vaig força cansada no tinc massa temps per parar a pensar de què puc parlar avui al blog sèriu, o sigui que de moment us vaig fent salivera amb aquest vídeo de la xocolatada del dissabte, a Sant Pere, pel Correllengua, que vam organitzar l'Associació juvenil Rivo Birlarum i, com que hi ha gent de tots els barris, vam encetar un debat sobre com s'ha de preparar la xocolata desfeta a quantitats industrials, els del barri gran hi tiren tota la llet i la xocolata de cop, sense esperar (impacients...), els del barri vell hi tiren maizena (???), i els del barri de l'altra banda (que no vol dir que estiguin morts, sinó que viuen a l'altra banda del riu) hi tiren mantega, i tots diuen que "quan es refredi ja espessirà..." i jo els dic "quan es refredi???? Però si encara no ha arrencat el bull i ja li heu tirat 5 kg de cacau!!". Tenien pressa i es veu que 36 litres de llet no s'escalfen en 10 minuts...
S'accepten recomanacions, consells.. tot sigui per millorar la recepta, que la fem entre tots.
Ah, i referetn al dubte de l'Anna Espinach, sobre les clares d'ou al tiramisú:
"Clares d'ou? A casa només hi posem un rovell per emulsionar, tot lu atre és mascarpone, nata, melindrus... Però clares?"
NOTA: La xocolata va quedar bona, però molt líquida, però per tot hi ha una excusa:
-- És molt líquida no? -deien les mares, sempre a punt per criticar tot el que fem els joves.
-- No, és que és com la fan a la Catalunya Nord... És xocolata a la francesa... - amb l'excusa del Correllengua va colar.
1 comentari:
Hi ha un bar a la Plaça de la Vila de Gràcia (a Rius i Taulet, vaja) que t'encantarà. Es diu Vreneli i tenen una cuina gran i bonica, on fan galetes i pastissos. Bons, rebons, que diria el Jan Espinach petit. Hi he anat a esmorzar -i a treballar, aquest matí, una estoneta- i des de la meva tauleta del racó se sentia una olor de crema cremada que et feia caure una llagrimeta. He pensat en tu de seguida, perquè a bansa de pastissos hi havia una pila de llibres bonics. Si hi vols anar una tarda, fes-me un toque, visc al costat. Estaria bé! Una abraçada ben gran!
Publica un comentari a l'entrada