Ara que estic mort

Porto uns quants dies amb febre i mal de coll. Vaig resistir la grip de la mare, la dels germans, la dels no tant germans i hora i mitja a tres sota zero a la Selva Negra alemanya, però ha sigut tornar a la meva terra estimada i caure com una mosca a les mans dels virus i els microbis.

Us volia posar una cançó del Marc Parrot que m'agrada molt que es diu "Ara que estic mort", però no la trobo i us deixo només amb la lletra, d'acord? És que quan tinc febre m'agrada anar al cel, amb els angelets i vigilar tothom des dels estels... No, és que quan penso "febre" em ve al cap "angelet" perquè quan, de petita, tenia febre, la mare em deixava dormir al seu llit tot el matí, i davant del llit hi havia un pòster amb aquells angelets petits de Raphael... Coses que té la ment. Com allò que et diuen una paraula i tu has de dir el que et suggereix, doncs a mi em diuen "febre" i jo dic "angelet".

ARA QUE ESTIC MORT
Ara que estic mort
i el meu cor no sent res,
el meu esperit
jeu tranquil al llit.

Ara que estic mort
i tinc el cap ben buit,
ja estic preparat
per veure la llum

Ara aniré al cel
amb els angelets
i us vigilaré des dels estels

Ara que estic mort,
ja no he de patir,
per fi sóc diví,
ja puc creure en mi.

Ara que estic mort
i no tinc res en joc
em prenc la vida
més a poc a poc.

Ara aniré al cel
amb els angelets
i us vigilaré des dels estels...