Buscant l'impossible

Els divendres, de 7 a 9 del vespre vaig al Zig Zag. Representa que és un centre d'arts plàstiques, però jo crec que és un local on la gent es troba, xerra, "esnifa" bernís durant 2 hores (i, per tant, riu moooolt) i, de passada, fa treballs de plàstica. Jo ja m'he fet dues casetes, un castell, un cistell pel pa, tres miralls, mooooooooooooooltes capsetes... uf, moltíssimes coses --i útils...! És millor que l'IKEA, perquè sempre hi ha algú que t'explica què has de fer, i en català eh? No pas en suec.

Les mosses del divendres som un bon grup --més que res perquè els divendres, la gent està de bon humor--, la majoria són professores d'infantil o primària i tenen el doble d'anys que jo o més --n'hi ha alguna de més joveneta, que no se m'enfadin ara...--. Ara fa un temps que ens hem solidaritzat amb la Lourdes i hem decidit buscar-li un nòvio ben guapo i ben ric --ja posats a demanar...-- i, si pot ser, tan perfeccionista com ella (no suporta sortir de la ralleta, i això que treballa amb nens de 4 o 5 anys...), que ja va cap als 41 i els únics nens que té són els de P5.

Doncs a veure si amb tanta solidaritat en cau algun per mi, que ara tinc molt temps lliure per escriure-li cartes d'amor apassionants i sense faltes d'ortografia... Algú s'ofereix? Absetnir-se gelosos paranoics i estrangers que et trenquen el cor quan se'n tornen a la seva pàtria estimada... Ja he patit prou...

I ja posats a demanar que li agradi tocar el piano, escoltar Jack Johnson, Marisa Monte, Marc Parrot, Nora Johnes o que simplement no ho els critiqui. I que no tingui vertigen (seria un greu problema, llavors, si li demanés que pugés amb mi a la teulada o a la cabana de l'arbre). I que no li agradin els Sugus (només faltaria que se m'els mengés tots...!). I que no li agradi rentar els plats (vet aquí una de les meves passions...). I... I... I... i... Bé, em sembla que si segueixo no en trobaré pas mai...