divendres, 5 de juny de 2009

Radioteràpia


Divendres a la nit, en un sopar, em van dir una cosa que m'ha fet pensar uns quants dies... Em van donar un premi i, per sorpresa meva, em van fer dir unes paraules per micròfon. A mi això de parlar ja se'm dóna malament, doncs imagineu-vos per micròfon, que estava nerviosa i en blanc. Vaig dir el rimer que em va passar pel cap, però es veu que va agradar bastant. Al cap d'una estona, una dona se m'acosta i em diu "Has de ser una persona molt especial. T'he estat observant una bona estona i tens alguna cosa especial. Felicitats", jo, fent-me la modesta, li dic "Gràcies, bé, no ho sé... Jo no faig res per ser especial..." i ella va acabar "No és el que fas, és el que irradies". Em vaig quedar amb això "és el que irradies".


No ho sé, a casa sempre han cregut molt en tot això de les energies i, si no fos perquè són molt racionals i no es deixen enredar, crec que serien catòlics i tot. Jo no sé massa si creure-hi, però sí que és veritat que amb segons quina gent hi estàs bé, i amb segons qui, no. De vegades, un sol gest en una persona et pot molestar profundament, i després veus fer el mateix gest en una altra persona i no et molesta, o fins i tot t'agrada. Per què? No ho sé, potser sigui això de l'energia, potser sigui el que "irradiem", una energia que ens envolta des de petits, i quan es barreja amb la d'altres persones, reacciona d'una manera o d'una altra. Potser sigui aquest l'ingredient màgic que fa que alguns trimofin a la vida i d'altres, amb les mateixes facultats, fracassin en l'intent. Potser sigui això el que fa ser especial a alguns. Hi ha gent més sensible a aquesta energia i hi ha gent que menys. Els nens, per exemple, ho noten molt, fins i tot encara que estiguis tranquil, si tens una energia o actitut negativa, ells ho noten i ploren. A mi em passa amb les dones embarassades: hi estic sorprenentment a gust, encara que no sàpiga que ho estan. Recordo quan vaig tenir la Núria Talavera de professora a 3r d'ESO. Un dia, me la mirava i la vaig veure increïblement radiant, esplèndida, diferent. I cada dia estava millor a les seves classes, sense saber massa per què, el temari era el mateix de sempre, però les classes passaven millor, i crec que no només per mi, crec que tots ho notàvem, però no tothom és capaç d'adonar-se'n. Un parell de setmanes més tard ens deia que estava embarassada.

Suposo que com hi ha gent "tòxica" que et xucla l'energia i el bon humor cada cop que estàs amb ell més de 15 minuts, també hi deu haver persones que amb tan sols cinc minuts et fan estar de bon humor tot el dia, encara que no estiguin especialment contents, simplement la seva presència. Jo tinc la sort de tenir uns quants amics d'aquests amb qui estic bé sense cap motiu en especial: la Roser, el Gabriel, el Miquel, les Annes (la Jiménez i la Vallès)... Per més que ho intentéssin, no em podrien fer enfadar mai. Són com les làmpares de sal que tenim al menjador de casa, que irradien ions negatius i fan que l'ambient sigui ideal per les meves tardes creatives en què amb tan sols uns fulls i una ploma en poden sortir premis literaris. Es podria dir que cada cop que estic amb ells faig radioteràpia per acabar amb un càncer que se'm menja per dins, un càncer que, a la que em despisto, rebrota i engega a la merda mesos d'esforç.

No crec en Déu, no l'he vist ni sentit mai. Ara algú podria dir-me allò tan típic "El vent tampoc l'has vist mai i saps que existeix", i és veritat, però el vent el noto, a Déu no l'he notat mai, no el noto quan engego la tele i veig que a Israel i Palestina segueixen igual des de fa dècades, ni quan veig el meu millor amic -que té el cor més gran que us pugueu imaginar- patint com pocs patiran mai, ni quan veig que gent innocent pateix les pitjors injustícies només per haver nascut al continent equivocat, o a la família equivocada. Les energies sí que les noto, per això hi crec, i són més justes que qualsevol religió, i expliquen moltes més coses que qualsevol llegenda o mite, i no et demanen que marquis una casella a favor seu quan fas la declaració de renda.

Osti, avui m'ha sortit molt hippie aquest post...

P.S: Núria, espero que no t'hagi molestat que et posés com a exemple.

3 comentaris:

Patrícia Montañés ha dit...

Ja m'ho van dir ja, que t'han tornat a premiar! No pares eh!!??
Ben cert això de les energies, una vegada vaig tocar-li l'esquena a la Mari (aquella que crida tant del menjador) i la vaig deixar mansa jaja de debó, em va dir que s'havia relaxat de cop. Força curiós tot plegat, oi?

Núria Talavera ha dit...

Ais, Gisela, bonica, com vols que m'hagi molestat? m'ha agradat moltíssim l'exemple i el record del millor moment de la meva vida (l'embaràs), algun dia t'explicaré la història perquè és llarga. També t'he de dir que molta gent em va notar aquella radiació de què parles, però el més bo és que jo també la notava, estava tan feliç que fins i tot "suava" felicitat... (això em fa pensar en un possible escrit...)

Estic absolutament d'acord amb tot el que dius al post. De fet, ja hi havia pensat en aquestes persones "vampir" que et xuclen les bones vibracions, com més lluny millor, aquests. I els altres, els que agrada tenir a prop, què t'he de dir, compartim una Anna V. que és un encant.

Doncs això, preciós el teu post d'avui, gràcies per irradiar i ser especial, estic d'acord amb aquella dona :-)

petonets de bona nit

USD ha dit...

avui he mostrat la teva porta oberta