Diu l'Anna que hi ha dies en què es lleva enfadada i s'enfada per tot. Ara fa ben bé un parell de setmanes que no em passa a mi. Al contrari em llevo amb un sorprenent bon humor, sóc agradable amb els meus germans, ric molt, quan cau el sol faig esport... Hi ha gent que diu que amb l'actitud les coses canvien molt i si et lleves de bon humor tens molts números per tenir un bon dia. Doncs això, fa un parell de setmanes que em llevo de bon humor i sóc bona persona amb tothom qui puc, i sabeu què he aconseguit?:
1- Que m'insultin.
2- Que em robin el mòbil
3- Que em quedi sense l'excursió a la muntanya que portava esperant des de feia dies.
4- Que em robin el seient, el retrovisor, els llums i la bossa de la bicicleta amb tot d'eines.
Suposo que no em faria res si no tingués un mòbil tàctil amb una càmera de 5 mp, o si la bicicleta no me l'hagués comprat fa tot just 10 dies.
Val la pena seguir somrient, avui? O em permeteu que, amb tot el bon humor i el bon rotllo que m'acompanya aquests dies de Festa Major, digui als que em fan la vida complicada: FILLS DE PUTA! Em sap molt greu si a algú li molesta llegir això, però no és just que em prenguin el que és meu, el que m'he guanyat, sigui un retrovisor, un mòbil o la il·lusió per un conte que he escrit i que, tot i que és un mica cínic, m'agrada.
Però demà suposo que em llevaré de bon humor igualment. No perdo res per intentar que les coses deixin d'anar malament.
3 comentaris:
T'entenc amb això de la bici... A mi me'n van robar una de l'entrada de casa i a la segona -me la vaig comprar igual perquè ma mare no s'adonés que me l'havien fotut- li van desmuntar el manillar i els frens, que era l'únic que no estava lligat amb cadenes. El mòbil me l'havien pres un parell de mesos abans, però no era tàctil, era una mierdecilla. Sempre que em passen coses d'aquestes -en tinc una certa tendència- no em poso de mal humor, em poso a plorar. I crido "fills de puta", sense demanar disculpes anticipades a ningú, que només es podria ofendre la mala ànima que va robant pel món les coses dels altres... Grrrr...
bff!
Quina putada això del mòbil (i de les altres coses), t'ho dic per experiència, tot i que el meu mòbil no era tan guai com el teu!
Noia, ho sento molt, però al pas que anem cada dia és pitjor i no tan sols en temes materials sinò en polítics, socials.... suposo que pel que dius ets jove i si entre tots no ens mobilitzem, estem llestos !!
Publica un comentari a l'entrada