El Ricard proposava avui de votar a favor de l'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, pels Premis Cerverí, però la veritat és que jo me n'he vist incapaç quan he vist que també s'hi presentaven els Manel. No puc dir que m'agradin més uns que els altres perquè cada un és diferent i em dóna coses diferents. Si no els coneixeu (cosa que dubto), us els presento.
De l'Anna Roig m'encanta la veu, la manera que té de parlar, d'expressar. Et podria estar explicant l'Estatut dels Treballadors i jo me l'escoltaria com si em parlés de Pessoa. Algún dia m'agradaria ser com ella. Una altra Anna especial a afegir a la meva llista. De Manel, especialment del Guillem Gisbert, me n'agrada l'humilitat, aquest posat tan natural, que no impressiona, no preté il·luminar ningú amb la seva música, no té l'ambició de ser el millor cantant del país ni de passar a la història de la cançó catalana. I això, avui en dia, és digne d'admirar.
De la música ja no en dic res, jutgeu vosaltres mateixos.
5 comentaris:
Voto per l'Anna Roig, totalment.
Em quedo amb l'Anna, sense dubte.
Escolta, Gisela, bonica, a vegades es llegeix als teus escrits que "t'agradaria ser com.., quan fossis gran". Doncs a mi m'agradaria molt que fossis com tu mateixa, perquè ets una persona molt i molt i molt interessant i amb coses infinites per fer i per donar i per explicar. Apa, ja t'ho he dit!
Una abraçada i feliços pastissos els de demà dilluns
Ah, per cert, oi que em diràs com es fa el tiramisú de debò? He tingut un debat sobre les clares de l'ou (!!).
si hagues de votar les cançons a seques, seguramnet votaria els manel!
Pero a la que comences a mirar videos i videoclips ja començo a tenir els meus dubtes... per aquesta manera d'expresar que dius de l'anna roig i que com bona actriu que soc admiro molt! jeje
Tu mateixa!
Núria! Si, de vegades a mi de gran també m'agradaria ser una mica més Gisela i no imitar tant el que fan els altres, però no sé on s'estudia això... Gràcies pel que dius (mmmh, sempre m'havia agradat la idea que algú e trobés interessant...!) i no pateixis que d'explicar encara en tinc per anys...!
Anna! De tiramisú encara no n'he fet, de moment no hem fet més que panets, pastissets, cremes i melindros, però ja revisaré la recepta que tinc, que me la va donar una amiga italiana, i més autèntic que el d'aquesta recepta no crec que puguis trobar-lo...! Ja t'ho passaré!
Publica un comentari a l'entrada