La veritat és que crec que no aguantaria tants canvis de cop (i menys relacionats amb els hàbits del dormir...) si no fós perquè el que faig cada dia a l'escola m'apassiona. Tot és diferent que l'any passat, i aquests canvis són en positiu. He canviat els llibres per això:
... els bolígrafs per la màniga pastissera...
i les taules i cadires a les que els cauen el repatller a mig examen, per taules enormes on pots fer coses tan delicioses com aquestes...
Entenc que hi hagi molta gent que pensi que m'equivoco, que hauria de fer filologia catalana i dedicar la meva vida a les lletres i la literatura com el gran Jordi Llavina, o fer-me guionista com la gran Anna Espinach, o dramturga o alguna cosa d'aquestes però "Pastissera? i ara! Estàs malgastant dos anys que podries aprofitar per treure't el batxillerat!". Als que ara es pregunten això, que s'esperin, i d'aquí dos anys, quan hagin tastat els meus crosants i vegin que segueixo escrivint bé (o millor!) i llegint i disfrutant com ningú cada cop que aprenc una cosa nova, que que em preguntin "Ets feliç?" (no pas "Estàs contenta?", no és el mateix), si la resposta és NO, us dono permís a tots per dir-me "Ho veus? Ja t'ho deia jo!", però si la resposta és SÍ... REFLEXIONEU-HI SI US PLAU, REFLEXIONEU-HI...El millor amb el que em quedaré, quan passin els anys serà, sense dubte... LA JAQUETA DE CUINER AMB EL MEU NOM BRODAT A LA BUTXACA! Eh que és xula?
5 comentaris:
Doncs a tots aquests q no troben bé que fassis passitseria, a l'espera dels crosants, els hi has de deixar provar el teu passtís de maduixes!jeje Me sentit molt indentificada quan ho he llegit, no et sona allò de: teatre?? Doblatge??? però si podries estar fent un carrera! A més amb un 7,84 a la sele i no ho aprofites??? Doncs de moment no!
I pels horaris ja t'hi aniràs acostumant... anims pastissera!
A mi m'agrada molt que facis doblatge i teatre amb no sé quantes mil companyies diferents, però crec que durant un any sencer, només estudiant els dilluns i els divendres, et trobaràs una mica... Perduda?... no sé si és la paraula... Desocupada, potser.
Al final resaràs perquè arribi el dilluns o el divendres i poder fer alguna cosa que et faci sentir útil...
Creus que quedaria bé la teva veu per la Julia Roberts?
Ole! Mira, m'alegro molt que tinguis una jaqueta tan bonica i amb el teu nom (jo sempre he envejat les de cuiner del Llavina petit... ho confesso). I m'alegro que t'hagis de llevar a les cinc, que és una putada, per què enganyar-nos, però si és per fer el que et fa feliç, a la merda els despertadors! Veig que em poso a xerrar, així que serà millor que t'escrigui un mail (i això de "gran" és més per l'edat que per altra cosa, però gràcies, bonica). Au, fins ara.
He arribat al teu bloc per casualitat mentre buscava fotos de mànigues de pastisseria. Espero que ara encara estiguis contenta del camí que vas triar. Jo vaig haver de fer el BUP, el COU i tres anys de filologia francesa per adonar-me'n que no era lo meu i apuntar-me a un CFGM de Pastisseria i Fleca. Estic molt contenta i orgullosa d'haver "tirat enrera" com tothom em deia.
Et desitjo molta sort!
I tant si segueixo contetnta del camí que vaig triar. Espero amb il·lusió començar el nou curs, fer les pràctiques, començar a treballar...! Tot i que de fet no descarto del tot arribar algun dia a la Universitat a ampliar els meus coneixaments.
M'ha agradat molt el teu comentari, moltes gràcies, de debò!
Publica un comentari a l'entrada