dimarts, 31 de març del 2009

Màquines

Acabo de deixar un comentari al blog d'una amiga i per confirmar-lo he d'escriure un codi: RESISTE, em diu distorsionat. De vegades m'espanto de pensar que les màquines puguin arribar a saber què dir-nos i quan toca...

Com l'altre dia que estava guardant un escrit a la meva carpeta i em demana "Guardar a Gisela?". Sí, No, Cancelar... De vegades ho cancel·laria tot... No hi guardaria ni una maleïda lletra de cançó.

dissabte, 28 de març del 2009

Un març calorós

Quan fa calor sortim a fer un vol amb bicicleta, sovint fins a Sant Quintí, i quan tornem estem tant acalorats que agafem la manguera (mànega?) i juguem a veure qui aguanta més sota el raig d'aigua freda...

I després d'una bona remullada no hi res com una bona calçotada al terrat de casa...! És aquí quan veus el pitjor de cadascú... Si t'enamores d'algú a una calçotada és un amor autèntic, perquè difícilment podràs veure aquella persona en situacions més indecents...

I millor no parlem dels "xeringassssssos" de nata que ens fotem quan la mare no ens veu... O de la coca-cola que bevem "a morro" quan CREIEM que no ens mira ningú...

dimecres, 25 de març del 2009

PORTES DE LES TOESES: L'armari dels medicaments

L'armari dels medicaments és un forat a la paret amb dues portes i s'amaga sota l'escala. De nit, quan tothom dorm, de vegades l'obro, tan sols per olorar-lo. Fa una olor estranyament deliciosa, com dolça (pot()ser de medicaments...?!).

A l'armari dels medicaments hi trobes la cura dels teus mals: "Cerebrino Mandri", "Ibuprofeno 200mg granulado efervescente" i "Gelocatil" per migranyes (depèn del dia n'agafo un o un altre...), pastilles a base de valeriana i herbes vàries per dormir, tiretes, tisores, esparadrap, un maletí amb tot de potets d'aquells amb "boletes" (homepoatia, pels que no n'hagin pres mai), un escalfador per biberons, cremes solars de diferents graus (des del 15 fins al 40) i material per curar ferides. D'aquest en queda poc: gasses, benes, iode. No són més que capsetes buides.

Fa mitja hora he obert l'armari dels medicament buscant la cura als meus mals. Però hi ha ferides que no es curen amb iode i una bena. Innocent, no sabia que no es pot trobar cura a allò que no saps posar-hi nom.

divendres, 13 de març del 2009

PERSONATGES: El vent que s'emporta els núvols



El Miquel el vaig conèixer quan feia 3r d'ESO, era el meu professor de català. Però em sembla que en realitat no vaig començar a coneixe'l fins que no va deixar de ser el meu professor, a 4t d'ESO. De tant en tant li deixava llegir coses que escrivia, perquè me les revisés i me les corregís. No eren més que excuses per veure'l de tant en tant, per tenir algun motiu per robar-li el temps. Jo no lluito massa pel que vull, és un dels meus defectes, però crec que pel Miquel sí que he lluitat, des del dia que el vaig conèixer, que vaig pensar que me n'havia de fer amiga, que he fet tot el possible per ser ben a prop seu. La veritat és que no sé què li veia, perquè ara que el conec més veig que és força normal...! Però mira, m'agradava (i m'agrada) tenir-lo a prop, em fa sentir més segura (en castellà en diuen "sentirse arropado").

No és poca la feina del coordinador de segon cicle, però ell sempre tenia algun momentet per mi quan el món em queia a sobre, o si més no, un mail curt abans d'anar a dormir.

La primera cançó que em va enviar va ser una de la Marisa Monte, que és preciosa,
Para Mais Ninguém, sens dubte, la millor que mai m'ha enviat, però no l'he trobat i he posat aquesta que em va enviar quan estava feta pols, a finals del curs passat, quan poques coses em semblaven boniques. Ara la trobo més bonica que mai.

Em cuida molt i jo li agraeixo mil vegades, però ell diu que no és res d'agrair, que ell ho fa perquè vol. Li demano perdó per haver plorat davant seu, però ell em diu que no m'he de disculpar de res, que perdó per no saber per què plores i no saber què fer perquè deixis de fer-ho.

I jo només espero que no es cansi de mi (perquè sovint em faig molt pesada) perquè encara tinc moltes coses per donar-li, moltes històries per explicar-li i moltes fotos i dibuixos per ensenyar-li. És el primer de llegir els meus contes, el primer de saber si estic fomuda i el primer de saber que torno a estar bé. Per ell he tingut la sort d'escoltar la Marisa Monte i la sort de tenir algú a qui explicar-ho tot.

El Miquel no ha vingut a Les Toeses i no crec que hi vingui mai perquè li queda força lluny de Gràcia i dels nens, però jo el considero part de mi, per tant, també forma part de Les Toeses. Ell és el vent que passa per Les Toeses i s'emporta els núvols que tapen el sol.

dilluns, 9 de març del 2009

Piu piu canta o meu canarinho...


Aquest canari, per contra del meu pollet, canta per "amenitzar" el dolor... Em sembla que em vaig equivocar de model jo...

Un dia d'aquests parlaré de qui em va deixar escoltar per primer cop la Marisa Monte... Un dia que estigui més inspirada, que avui tot són "Lagrimas e Tormentos"... He de deixar que "minhas lagrimas secaran, meus tormentos terminaran" siguin "una nuvem que passou..."

dissabte, 7 de març del 2009

Premi

Doncs aquí va el premi-regal per la Patrícia, que és la primera en dir-me que és capaç d'aguantar el pollet del ous (mai millor dit) sense tornar-se boja!

I és que de vegades ens deixem enlluernar massa i no veiem res del nostre voltant, com si vulguéssim evitar els problemes ignorant-los... No perquè no els veiem no vol dir que no hi siguin... Va per tu, doncs, Patrícia (fes click sobre la foto).


dimecres, 4 de març del 2009

No us compreu mai un pollet

A veure qui és el guapo que s'atrebeix a veure els dos vídeos sencers sense acabar boig, amb les orelles tapades o els altaveus desconnectats... Tot un repte eh? Doncs imagineu-vos què és tenir-lo a casa nit i dia i no poder desconnectar-lo!!!!!!!!!!!! És pitjor que els contes d'Edgar Alan Poe... L'altre dia em va saltar (volar?) al damunt i em va pessigar l'ull... Psicòpata... Acabarem tots amb els ulls rebentats, com a aquella pel·li "Pájaros", de Hitchcock (merci Núria!)...

Doncs això, queda obert el concurs, qui en sigui capaç que m'ho digui que li faré un regalet. I sigueu-me sincers, eh?!