dilluns, 27 de febrer de 2012

Summertime


El primer cop que vaig pujar a una moto vaig jurar que no hi tornaria a pujar. Anar a 120km/h per la carretera de Sant Sadurní a Sant Pere em va semblar una bogeria.


Dissabte, però, vaig tornar a pujar a una moto, per anar del carrer Doctor Dou, on treballo, a Roger de Llúria, a la Casa Gay. I em va encantar. No sé si depèn del conductor, de la via, o dels ànims que portes aquell dia, però va ser una molt bona experiència. Poder tocar un autobús amb la punta dels dits, esmunyir-se entre els cotxes aturats per un semàfor en vermell, notar el canvi d'aires quan puges al Tibidabo per la carretera de Vallvidrera... Sents la ciutat més propera, menys estressant, més lògica i fàcil. No cansa, amb un cop de moto ets a qualsevol lloc i no has de patir per si trobaràs lloc, segur que en trobaràs. A l'hivern deu ser força més pesat ser motorista però ara que ve el bon temps... Només d'imaginar-me les escapadetes que faria a la platja, o a Montserrat o a veure aquell amic que fa tant temps que no veus, em venen ganes de canviar el meu estimadíssim Corsa per una Kawasaki.

I per amanitzar el vol amb moto, us deixo amb aquesta cançó de Josh Rouse que no va parar de sonar dins el meu cap mentre portava posat aquell casc, dissabte a la tarda. 

Cap comentari: