Peus

¿El David té el peu molt gran o és que jo tinc un peu molt xicarró? El meu és el de la dreta, el seu el de l'esquerra.

Tant l'Emma, com jo, com el David, fem servir la mateixa talla de mitjons, i a casa, tots els mitjons són iguals, d'aquests baixos, fins al turmell, siguin blancs o negres, n'hi ha com 15 o 20 parells, en total, i tots són idèntics. Per repartir-nos-els no hi ha cap altra opció que recórrer a la llei del món salvatge: guanya el més fort. En aquest cas el més ràpid, el que els agafa abans de l'estenedor. Normalment me'ls quedo quasi tots jo, perquè als altres els fa mandra treure'ls de l'estenedor, només se'ls posen quan la mare els hi porta i els deixa ben plegadets a sobre del llit. Mimats...

Barret de palla

Avui m'he despertat de bon humor i amb un somriure a punt pel primer que veiés. En aquest cas ha estat el Gabriel, que s'havia quedat a dormir a casa i estava al meu costat.

Per la vostra informació, em van tornar el mòbil (vaig estar trucant i trucant i trucant sense parar i al final me'l van agafar. Sort que el va agafar algú que, en el fons, no em volia putejar del tot, només espantar... Ja torna a ser sa i estalvi a la meva butxaca). No puc dir que hagi recuperat les coses de la bicicleta, però ja en tinc de noves i ara són més xules. No he pogut anar a la muntanya però tinc un cosí que li agradaria anar amb uns amics a fer un cim als Alps i diu que si al final ho fan em trucarà. He passat de dormir en una merda de llit, on el matalàs és més gran que l'estructura i no hi ha manera de dormir sense patir mal d'esquena i de cervicals i de tot, a dormir en un llit de matrimoni la mar de còmode i espaiós on no passa res si ets de les que es desperten sempre amb el cap als peus del llit.

Podria dir que he tingut sort, però jo sé que no és així, és tot gràcies a mi, que segueixo somrient cada dia al matí tot i que al costat hi tingui el Gabriel, amb cara de bulldog i a punt per clavar-me una "patada" si li torno a dir "Va Gabri, desperta't!".

Avui i fins dimarts que ve estic sola a casa, tota per mi soleta, sense ningú sota el meu càrrec (ni germans petits que no col·laboren ni qe el ho demanis "Tu no ets la mare, no "em" manes" que diuen, ni germans grans que, si no fos per tu, dinarien a les 6 de la tarda). Crec que aprofitaré per endreçar la casa, que té com mil metres quadrats i tots estan plens de merda, pols i coses que ja no farà servir ningú. I potser a la meva habitació també li faria falta una bona endreça, que sempre endreço qualsevol lloc abans que la meva habitació. Crec que això últim podria ser pefectament una metàfora sobre mi: sempre m'ocupo dels problemes dels altres abans que els meus.

He començat les reformes a la cabans de l'arbre, l'estem convertint en un palauet rural. És estupenda. Ara per ara capta tot la meva atenció i la meva il·lusió. Ja m'imagino les llargues migdiades que hi faré amb el barret de palla que em vaig comprar fa tot just 3 dies... Crec que la meva visió de l'estiu és aquesta, un barret de palla, sigui en un balancí, al mig del camp o damunt d'una cadira al pati de casa. Un Barret de Palla.

Lladres!

Diu l'Anna que hi ha dies en què es lleva enfadada i s'enfada per tot. Ara fa ben bé un parell de setmanes que no em passa a mi. Al contrari em llevo amb un sorprenent bon humor, sóc agradable amb els meus germans, ric molt, quan cau el sol faig esport... Hi ha gent que diu que amb l'actitud les coses canvien molt i si et lleves de bon humor tens molts números per tenir un bon dia. Doncs això, fa un parell de setmanes que em llevo de bon humor i sóc bona persona amb tothom qui puc, i sabeu què he aconseguit?:

1- Que m'insultin.
2- Que em robin el mòbil
3- Que em quedi sense l'excursió a la muntanya que portava esperant des de feia dies.
4- Que em robin el seient, el retrovisor, els llums i la bossa de la bicicleta amb tot d'eines.

Suposo que no em faria res si no tingués un mòbil tàctil amb una càmera de 5 mp, o si la bicicleta no me l'hagués comprat fa tot just 10 dies.

Val la pena seguir somrient, avui? O em permeteu que, amb tot el bon humor i el bon rotllo que m'acompanya aquests dies de Festa Major, digui als que em fan la vida complicada: FILLS DE PUTA! Em sap molt greu si a algú li molesta llegir això, però no és just que em prenguin el que és meu, el que m'he guanyat, sigui un retrovisor, un mòbil o la il·lusió per un conte que he escrit i que, tot i que és un mica cínic, m'agrada.

Però demà suposo que em llevaré de bon humor igualment. No perdo res per intentar que les coses deixin d'anar malament.