Carpe Diem

Les setmanes em passen volant, però volant amb un Boeing o un Concorde, volant volant, i tinc la sensació que se m'escapa com l'aigua, entre els dits, i no sóc capaç de retenir res més que unes petites imperfeccions que queden adherides a la pell.

Segur que tots heu tingut un d'aquells somnis tan fantàstics en què voles. On no només ho veus tot a sota teu, sinó que també sents aquelles pessigolles a la panxa i aquella por tan tonta de "I si caic?", doncs si caus somies que et transformes en un ocell o que caus en una muntanya de cotó fluix o, en el pitjor dels casos, en un munt de merda (que també amortitza la caiguda).

Volar és senyal de llibertat, de sentir que pots menjar-te el món amb tan sols batre els braços, peroò de vegades, segons el somni, també vol dir que tens por a que si t'alliberes massa, la patacada sigui més forta.

Alguns humans som així d'estúpids: volem, volem, volem (canal súper 3) i quan ho aconseguim, en comptes de ser feliços i gaudir-ho al màxim, patim perquè "no pot ser etern", "què vindrà després? Serà pitjor" "després d'això ja res no m'agradarà" o en el pitjor dels casos "Ara ja em puc morir".

Llista contra els mals de setmana

Hi ha dies en que tot va tant malament que l'únic que pots fer és llistes. Jo sempre faig moltes llistes, són millors que llargs textos intentant exlicar una sola cosa, són més esquemàtiques, i t'ajuden a veure-ho tot més clar. Hi ha dies, en què l'únic que pots fer és una llista de les coses boniques o que t'han cridat l'atenció durant tot el dia i el dijous va ser un mal dia, per xò vaic fer una llista de totes les coses que m'havien cridat l'atenció. N'he fet una tria i només poso les bones, les que m'agraden i que potser també us agraden i fan que us hi fixeu quan us les trobeu pel carrer, anant a treballar, i llavors pensareu en la llista de coses bones de la Gisela:

- A primera hora del matí, al bar de Sant Feliu, la cambrera, només veure'm entrar per la porta, ja em prepara el tallat i quan arribo a la barra em diu "Amb la llet tèbia, oi?". M'agrada que es recordin de mi.

- Menjar a l'escola un bon plat de patates al forn, carn i peix acompanyat amb el pa que hem fet al matí. No hi ha res que em faci angúnia menjar quan m'he passat quatre hores sense parar de treballar (ni tan sols un plat de carn arrebossada).

- Anant a l'estació, una nena petita agafant la mà del seu pare cec, li descriu un moto blava aparcada davant seu. "Oi que és bonica papa?". I jo em pregunto Qui deu cuidar a qui?

- Aturar-me al mig d'un pas zebra, en plena Ronda Universitat i veure, al llarg del carrer buit per culpa de la pluja, com n'és de gris i trist. Tot i així és una imatge que sempre m'ha agaradat i que em reconforta interiorment.

- Córrer sota la pluja. Com l'Anna Roig.

- Entrar a una botiga i trobar exactament el que buscava. I a bon preu.

- Un pare, vestit d'empresari formal i fred, disputant-se el triomf d'una cursa en ple carrer, contra la seva filla de 6 anys. Davant l'estació de Bellaterra no ho veus mai això...

- Quan arribo a casa, trobar-me la fotografia del fill recent nascut del Jordi i la Roser, tan bonics tots dos, que només podien tenir un fill tan bonic com el Pere. I veure com, pràcticament, encara no s'ha desplegat, que segueix enroscadet dins la manteta taronja amb què l'han embolicat només sortir de l'ou.

- Abans d'anar a dormir vaure que tot és més fàcil i senzill si t'atures a mirar-ho amb tranquil·litat. I adormir-me plàcidament com ho deu fer el petit Pere.

[La cançó l'he posat perquè també em va alegrar el dia que vaig anar a veure el Gabriel i em va dir "Escolta la nova cançó que estic aprenent" i em toca aquesta meravella. Digitalment sona molt bé, però imagineu-vos-la en directe... Si el pianista és bo, fa posar la pell de gallina]

Xocolates

Ja em perdonareu, però és que he obert un altre blog pels de pastisseria i ara mateix em capta la màxima atenció (penjant vídeos fotos, apunts...). I com que vaig força cansada no tinc massa temps per parar a pensar de què puc parlar avui al blog sèriu, o sigui que de moment us vaig fent salivera amb aquest vídeo de la xocolatada del dissabte, a Sant Pere, pel Correllengua, que vam organitzar l'Associació juvenil Rivo Birlarum i, com que hi ha gent de tots els barris, vam encetar un debat sobre com s'ha de preparar la xocolata desfeta a quantitats industrials, els del barri gran hi tiren tota la llet i la xocolata de cop, sense esperar (impacients...), els del barri vell hi tiren maizena (???), i els del barri de l'altra banda (que no vol dir que estiguin morts, sinó que viuen a l'altra banda del riu) hi tiren mantega, i tots diuen que "quan es refredi ja espessirà..." i jo els dic "quan es refredi???? Però si encara no ha arrencat el bull i ja li heu tirat 5 kg de cacau!!". Tenien pressa i es veu que 36 litres de llet no s'escalfen en 10 minuts...

S'accepten recomanacions, consells.. tot sigui per millorar la recepta, que la fem entre tots.

Ah, i referetn al dubte de l'Anna Espinach, sobre les clares d'ou al tiramisú:

"Clares d'ou? A casa només hi posem un rovell per emulsionar, tot lu atre és mascarpone, nata, melindrus... Però clares?"


NOTA: La xocolata va quedar bona, però molt líquida, però per tot hi ha una excusa:
-- És molt líquida no? -deien les mares, sempre a punt per criticar tot el que fem els joves.
-- No, és que és com la fan a la Catalunya Nord... És xocolata a la francesa... - amb l'excusa del Correllengua va colar.