Fa un temps vaig conèixer els contes breus (o microcontes que en diuen alguns), en què amb tan sols unes paraules pots imaginar tot el que hi ha darrere, on quasi és més important el que no es diu, que no pas el que es diu. Jo no en sé massa, encara, però de moment us deixo el primer -decent- que he fet.
CANVI DE PLANS
Li donaren 6 mesos de vida. Plorà deconsolat durant 5 mesos i 29 dies, quan els metges s'adonaren que els plors havien ofegat el tumor. L'endemà el trobaren penjat a l'estudi on, durant tan de temps, havia estat preparant fins l'últim detall de la seva mort. Als seus peus, una nota amb el seu últim pensament: "No suporto els canvis de plans".
1 comentari:
Doncs quan tinguis temps pots llegir Augusto Monterroso, t'escric el seu conte més breu: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". Suposo que el Ricard ja us n'havia parlat...
Ara crec que toca escriure'n un que acabi bé, no?
microPetonets
Publica un comentari a l'entrada