dissabte, 11 d’octubre de 2008

PERSONATGES: Amunt!

Aquest és el David (jo li dic "pinxo"). Va néixer ja fa 7 anys (no me'n sé a venir...! Que ràpid passa el temps...). Va ser com un regal d'aniversari, per mi: la mare, una setmana abans del meu aniversari (que és el 5 de desembre, per si em volguéssiu felicitar...!) em va dir que tenia un regal molt i molt especial que no només era per mi. Jo vaig estar tota la setmana pensant què caram podia ser, i el dia 5, quan em vaig llevar, vaig anar corrents a la cuina i li vaig preguntar a la mare quin era el regal. Llavors va dir, "espera't que hi siguin també el Guillem, i l'Emma", i quan vam ser tots tres al voltant de la taula, en s va explicar que estava embrassada. Em sembla que va ser llavors que vaig començar a estimar-lo tant, perquè el considerava "el meu regal d'aniversari".

va néixer a casa, com tots nosaltres, i just l'endemà al matí, quan el Guillem ens va venir a despertar dient-nos que era un NEN petit molt bonic, em vaig aixecar d'un bot i el vaig anar a veure. Estava vermellet com un pebrot, i quan la mare i jo vam estar soles a l'habitació, me'l va deixar agafar (asseguda al llit, és clar!). Em va dir que era la primera d'agafar-lo després de la llevadora i ella. Em vaig sentir molt gran...

I no me'n podia separar, feia tan bona olor...! Aquella olor tan deliciosa de nen petit, una olor com de llet, i de roba de llana guardada a l'armari durant molt de temps, com de net i de nou... És difícil definir-la... Des que el vaig agafar per primer cop que ha estat com meu, i encara avui m'agrada cantar-li cançons quan el porto a dormir i em demana que li canti la canó japonesa, o alguna de Sau, o una vasca que li agrada molt, i encara avui me'l miro des de la porta de l'habitació, quan pujo a dormir. M'agrada veure com dóna voltes al llit i respira tranquil·lament, i si està destapat, entrar, acostar-m'hi i mentre el tapo, fer-li un petonet al front, que sovint està suat...

Oi que sabeu què vull dir pares i mares que llegiu això?!

Bona nit, que d'aquí a hora i mitja inauguru l'Auditori de Vilafranca amb un super concert (Sant nicolau, de Britten) i m'he de dutxar i arreglar!

Cap comentari: