dijous, 22 de gener de 2009

Passar a millor vida



Fa dies que no paro de trobar coses que havia perdut. Així com fa un temps vaig fer una llista de coses trencades, ara em tocaria fer una llista de coses trobades, que sempre és mmés positiva...

- Just ahir vaig trobar un gorro que feia com 2 mesos que m'havia desaparegut. Era entre el llit i la paret, enfotent-se de mi, perquè cada nit dormíem junts i jo ni m'havia plantejat la possibilitat que pugués estar al pis de dalt. És que sóc una mica obsessiva jo (una mica bastant molt tirant a maníaca), i des que em vaig tallar els cabells l'estiu passat, he agafat una afició fervorosa als gorros, gorres barrets i tot allò que em pugui tapar el cap i aixafar els cabells, evitant que marxin les idees bones i que entrin les dolentes... Sempre porto el gorro que em va regalar el César, però tot i així sempre que veig un gorro maco me'l compro. Sóc una consumista.

- Fa 4 dies comptats vaig trobar les ulleres. No me les posava des de... Em sembla que no me les he tornat a posar des que vaig tornar d'Alemanya, al setembre. Ja patia pensant que s'havien quedat allà... Però no, l'altre dia, fent endreça a l'habitació (metafòricament també) les vaig trobar sota una pila d'apunts d'història de l'any passat (això potser també podria considerar-ho metafòric...). Fa un any justet que porto lentilles i, per tant, les ulleres em serveixen de poc, però sempre estic més tranquil·la si sé on són, més que res perquè si un dia perdo les lentilles o se m'acaben, sense ulleres no podria anar més lluny de la porta del lavabo sense fotre'm de morros contra alguna cosa.
Entre tallar-me els cabells i posar-me lentilles, es podria dir que he passat a millor vida...

- Fa un parell de dies vaig trobar 5€ a la butxaca esquerra d'uns pantalons curts de xandall que només em poso per córrer. Devia ser el canvi d'algun berenar comprat a Sant Quintí, després d'una llarga cursa amb la Míriam pel Camí de la Noguera... Cinc euros no són cap fortuna, ja ho sé, però sempre és millor trobar-los que perdre'ls... Ma mare sempre em pregunta "Però d'on treus tu tants diners?" I jo no sé què dir-li "No ho sé, mama, me'ls trobo a les butxaques del pantalons, de les jaquetes, dels jerseis...". L'únic lloc on no són mai, és a la meva cartera; allà només hi ha T10's, carnets, horaris de trens, fotos, notes i rebuts. Un dia he de dedicar una entrada sencera al que trobo jo a les meves butxaques...

- Fa X dies vaig trobar aquella pot de llauna on fa temps hi havia hagut bombons Lindt (d'aquells rodons amb l'emboltori vermell, els millors, vaja...!). I el millor és que estava ple, i el que hi havia dins sí que era un regal com cal: SUGUS!!! Oh! Jo crec que em debien brillar els ulls i tot quan ho vaig veure. Ja us he dit que sóc una mica bastant molt obsessiva, i els sugus per mi són com el tabac pel Guim (el meu germà gran). Ja l'he buidat fins la meitat, no me n'he pogut estar...! Els millors són els de pinya, sens dubte.

- El mateix dia que vaig trobar les ulleres també vaig trobar un pot de vidre amb tapa de plàtic blau amb uns 100 cartutxos de tinta blava per la meva pluma (la Pelikan, perquè la Lamy en necessita uns altres d'especials i més cars). Això em soluciona la vida perquè ja només me'n quedava un, a l'estoig, i és de tinta negra, que no m'agrada gens. És que jo només escric amb tinta blava o vermella.

- I reorganitzant les meves llibretes i blocs de notes i papers i apunts i dossiers i àlbums i de tot i més, vaig trobar de tot...! Des d'una llibreta on guardo totes les entrades de les obres de teatre que he anat a veure (fa tant temps que no hi vaig que ja la tenia mig perduda) fins a una redacció que el Martí Ribas em va fer escriure l'any passat, per català, on havíem d'explicar com ens veiem amb trenta anys més (amb la seva edat). I li posava cada cosa... És que la vaig fer a l'hora del pati, a última hora, com sempre faig a català, i estava molt enfadada amb tot i tothom, i especialment amb el Martí, perquè ens feia escriure "una redacció estúpida, que només podia escriure un estúpid i que només un estúpid podria corregir-la"...! El Martí em feia emprenyar molt, però com me l'estimo...!

- I, finalment i per concloure la llista, fa una setmana que vaig trobar una cosa essencial per seguir vivint i que havia perdut feia temps: LA SON! Fa una setmana que m'adormo abans de les 3 de la matinada, i dormo d'una tirada i sense malsons (que de vegades només fan por perquè són exageradament estranys).

Ja només em queda trobar el DNI, que des que el vaig treure de la cartera per fer-ne fotocòpies que no sé on és... I sí, ja he mirat sota la tapa de l'escàner, però allà no hi és.

Sembla doncs, que això de deixar l'institut se m'ha posat força bé. Ara només espero passar una bona setmana a Alemanya i quan torni --si torno-- ja pensaré que faig. Sí, he passat a millor vida.

2 comentaris:

Patricia Montañés ha dit...

jaja Gràcies per passar-te Gisela! I merci per corretgir-me les faltes, així aniré perfeccionant =) Jo sí que et trobo a faltar, de fet es com si encara no ens ho creiessim, ha anat tot força ràpid. Bé guapa, espero que tot et vagi molt bé. A la classe seguim com sempre, amb riures per allà radera (masses potser...) i anar estudiant! Cuida't!

Anònim ha dit...

Gisela!
La Patricia m'ha ensenyat com comentar.
Et trobo a faltar allà davant meu!
la veritat es que no ens esperavem que d'un dia per l'altre deixessis de vindre, però no et preocupis que et guardem una taula i una cadira per quan vulguis tornar. Espero que de veritat hagis passat a millor vida.

Petons!
Aurora