Teoria dels colors

Cadascú té un color propi. No és ni l'aura, ni el xakra ni el karma ni res d'això. És un color que se't dóna per naturalesa, quan neixes, d'acord amb la teva personalitat i el teu caràcter. Però no tothom el pot veure, hi ha qui ni tant sols sap que existeix.

Però aquest color no té res a veure amb el color del nom que se't posa. És una d'aquestes teories que s'expliquen millor amb exemples, o sigui que us en posaré alguns perquè ho enteneu --i pogueu fer les vostres anàlisis personals--.

La Núria Roé --la meva professora de castellà de 2n d'ESO-- és vermella tirant a taronja (per la seva energia i positivitat). El nom de Núria també és vermell (la veritat és que no sé per què, perquè la "u" és blau-gris, la "i" groga i la "a" blava... Suposo que és per l'accent). Per tant, és una persona que, segurament, quan no la coneixes, no sorprèn, ni sobta ni desconcerta. El seu cognom --Roé-- també és vermell --tot i que d'un vermell més fosc--. Això vol dir que quan la coneixes tampoc et sorprèn o sobta o desconcerta --gaire--. És a dir que la Núria Roé és una persona força previsible (que no vol dir que no pugui sorprendre'ns amb alguna cosa, algun dia).

El Miquel Arnal --el meu professor de català de 3r d'ESO-- és blau, ben blau (segurament pels ulls i perquè en el fons és força tímid, i la timidesa, tot i tenir dues "i" que són grogues, és blava). Però el nom de Miquel és de tons càlids --perquè la "i" és groga i la "e" vermella--. Això vol dir que quan no el coneixes segurament et sorprèn, sobta o fins i tot desconcerta. Però el seu cognom --Arnal-- té dues "a", per tant s'adeqüen força al seu color natural, és a dir, que un cop el coneixes ja no et sorprèn sobta o desconcerta.

I no faig més anàlisis perquè ara només em ve al cap el Josep Perea --el meu professor de química de l'any passat i que aquest any em fa una assignatura estranya anomenada Ciències pel món Contemporani-- i si continuo així, al següent claustre l'únic que hauràn de decidir serà si fer-me fora de l'institut o expedientar-me i fer-me la vida impossible fins que ho deixi pel meu propi peu.

Així doncs veiem que l'anàlisi es basa en la relació entre el color natural i el color "artificial" del nom. Però aquesta teoria és molt relativa, perquè cadascú té una relació diferent entre lletres números i colors, no tothom veu la "o" gris-quasi-negre, el 5 vermell i el dilluns groc... L'anàlisi només la podeu fer vosaltres matexios...