dilluns, 26 de gener del 2009

Trencant el gel


Per sort el vent no em va fotre les vacancetes enlaire, no. A casa van caure dos arbres: un xiprer a l'entrada del camí de davant, i un pi al camí de darrere. No vam poder sortir en tot el dia. Un desastre, i el Guillem que havia d'anar a treballar... Però el diumenge no va haver-hi problemes i el meu vol no es va retardar ni un sol minut i va arribar a Stuttgart abans d'hora i tot...!

Però fot un fred...

Encara no porto 24 hores aquí i ja m'estan planejant la vida... Que si podries anar a Suissa, a Dornach, o a l'escola amb el Tobías, o a treballar al taller d'un escultor, o d'un fuster... escolta, que és genial, no dic que no, però jo encara no sé si vull quedar-me aquí aquest trimestre... Només vaig comentar --de passada-- que em faria gràcia... I ja m'estan buscant allotjament... I què hi faria jo aquí sense el César, sense el Gabriel, sense el meu pinxo, sense la Míriam, la Patri l'Aurora.... Sense els meus (ex)profes??? No ho sé no ho sé... El César està a punt de sortir de l'hospital un altre cop i jo vull estar amb ell.

ja veurem què passa aquesta setmana...

P.S: No poso dièresis perquè amb aquests teclats alemanys ja em costa prou posar accents i apòstrofs... (està tot canviat de lloc...)


1 comentari:

Patrícia Montañés ha dit...

els hi deu fer il·lusió que et quedis, et deuen apreciar tant com ho fem aquí. Gràcies per mencionar-me, no m'ho esperava pas :) Mira, ja sé que no m'ho has demanat però m'agradaria donar-te un consell.
No tothom té l'oportunitat d'allunyar-se una mica de tot i potser un temps a fora t'anirà bé. T'ho dic perquè a mi m'encantaria marxar un temps del poble i deixar de veure a segons quina gent, distanciar-me una mica i començar a apreciar aquesta família que tinc i la gent que m'importa de veritat o no.
Per altra banda dius que vols estar al costat del César. No sé, potser aleshores has de venir cap aquí :)
Espero que facis el que facis seguim en contacte per aquí, d'acord?
Cuida't bonica!