dimarts, 19 d’octubre del 2010

Vilafranca també té un cel bonic

fotosssss 029

Estic provant el nou ordinador portàtil, que té una aplicació per escriure directament al blog, amb més eines, més opcions… Està prou bé. El millor no és que pesa 1’5kg, ni que és més prim que la meva carpeta d’apunts, ni que té una pantalla absolutament perfecta, sinó que el puc tenir a l’habitació, al bar, al menjador, i sempre em ve alguna idea per escriure, encara que només siguin frases. Ai… Un petit pas a la independència… I si al final vaig a fer les pràctiques a Girona ja m’han vist prou per casa, que jo me’n torno a la terra on vaig néixer, a la ciutat dels ponts i les llegendes, del cul de la lleona, del bar on fan els millors batuts de vainilla que mai he provat… Dolça juventut… No em vull fer gran. Em sembla que em quedaré als 18 eh? Tinc temps d’acabar de créixer una mica fins al 5 de desembre, però a partir de llavors s’ha acabat, me n’aniré al país de mai més i allà em quedaré, a fer coques i croisants (i xuixos, si me’n demanen), sigui Girona, Gelida, o Ginebra.

I un dia tornaré i diré “mira que bonic que n’és el cel de Vilafranca, vist des del terrat, després d’una tempesta” i una bona amiga em dirà “No hauries d’haver marxat, ja veus que aquí també tenim coses boniques”, però jo li respondré que no li puc ensenyar fotografies del cel de Girona, o de Gelida, o de Ginebra perquè és tan bonic que quan li fas una foto perd l’ànima i la gent ja no el sap apreciar.

Sé que hauria de dedicar aquest post al magnífic cap de setmana que he passat a una casa amb molta història, a Viladrau, envoltada de Montseny (de monts i de seny), però demà m’he d’aixecar a les 5 i ja faig tard al llit, m’ha dit el coixí. O sigui que us deixo només amb la fantàstica imatge amb què em vaig llevar jo el diumenge (com es pot tenir un mal dia començant amb una imatge així?):  

P171010_14.23 [Us asseguro que asseguda a l’ampit de la finestra guanya molt]

6 comentaris:

f o r m a i r e ha dit...

Croissants? Fa temps que vaig a la recerca del croissant perdut, i no el trobo. Seràs l'esperança pels qui desesperem tastant i no trobant?

Gisela Romaní ha dit...

això espero...!
algun cap de setmana que fem croisants passa per Les Toeses i ho comproves!

una salutació des de l'altra banda del bitlles!

f o r m a i r e ha dit...

encantat amb la invitació, mai he menjat croissants casolans! si m'avises amb un xic de temps, gustosament pujaré a tastar-los!

Anna Espinach Llavina ha dit...

Jo, de tu, me n'aniria a Ginebra. O a fer la volta al món a cop de xuixos. Quin ordinador t'has comprat?

Gisela Romaní ha dit...

Oi que sí? Potser faré el següent: faré les pràctiques a Girona, treballaré un any a Gelida (Pastisseries la Confiança, per exemple) i després instal·laré un camp base a Ginebra.

M'he comprat un MSI, em venia amb windows7, pero ara mestic passant al nou Ubuntu10.10, que m'hi trobo més còmode i no porta tanta porqueria...

Anna Espinach Llavina ha dit...

Curiositat, això de l'ordinador...

Escolta, i això de la base a Ginebra em sembla molt bé. Tu que ets pastissera, però, has de fer un stage per tot Eurpoa, que amb això dels dolços tenen molt de nivell!! Jo encara somio amb els pastissos d'un lloc que es diu Gerbau, a Budapest!

Una abraçada!