dimecres, 2 de febrer de 2011

MÚSICA: El noi simpàtic de l’Fnac

- Et puc ajudar en alguna cosa?
- No, només estava mirant… Bueno sí, què està sonant?

-T’agrada?
-Sí, molt!
- És The New Raemon, crec que el tenim per aquí…
El segueixo fins a la secció de pop rock nacional i m’agafa de la fila de dalt de tot el CD que poc minuts després pagaré a caixa.
- És molt bo, a mi també m’agrada molt. Si t’agrada aquest potser també t’agradi Love of Lesbian…
- Sí, ja els conec, ja, és un dels meus grups de capçalera…!
- Ah sí? Així ja deus tenir el remix de “Maniobras en japón”, no?
- I tant…! En vinil!
- Ah, també compres vinils? Així doncs potser també t’agradi aquest últim que ens ha arribat…
L’acompanyo fins a la secció de vinils.
- Mira, és una barreja de remixs de les cançons de l’últim àlbum que han tret, i la caràtula és molt xula, veus? Com si fós el disc de John Boy, el de la cançó Club de fans de John Boy.

- Uau! Que guapo! Merci!
- De res guapa, a disposar…!
Sempre ve de gust trobar-te amb gent amable. I cada cop és més difícil… Per això avui vull fer un homenatge al noi simpàtic que m’ha descobert avui, a l’Fnac, un nou cantant, que ja ho necessitava, després de la sobredosi de Mishima. He evitat que cometés l’error de comprar “Lipstick Traces” en comptes de “A propósito de Garfunkel”. Si no fós per ell, ara, en comptes d’estar descobrint The New Raemon, estaria escoltant My Whole Life Crying, Scared, In The Land of My Dreams o Letter to Lo, que ja he sentit un munt de vegades.
I si a algú li ha agradat l’estil, us aconsello que us compreu el CD, no per seguir la “llei Sinde” –que també-, sinó perquè té uns dibuixos d’allò més bonics, fets per Martín Romero. Que ja que pagues, pagues qualitat, i del país.

Cap comentari: