Dalt el tractor, la Gisela i el Gabriel estan ben a punt de començar un llarg viatge junts. La Gisela, dos anys més gran que el Gabrielet, l'agafa ben fort i li diu a cau d'orella "Tu tranquil, que no cauràs, jo t'agafo ben fort"...El Gabriel és molt especial. Des de ben petit ha estat especialista en fotre's de morros contra tot el que se li posa davant. Quan és petit, uns 2 anys, cau des del pis de dalt de casa seva a sobre la taula de la cuina; una bona temporada a l'hospital. Més endavant, empaitant una pilota pel pis de dalt de casa seva, cau rodolant per les escales fins a baix de tot; una altra temporadeta a l'hospital, amb uns blaus que fan por. El Gabriel creix i sempre buscant més coses noves a provar, i més cops a col·leccionar. I la Gisela se'l mira, pendent, tot el dia, com si del seu germà petit es tractés, patint cada vegada que el veu caure d'un arbre. Però en realitat, sense adonar-se'n, el que l'admira més d'aquell belluguet, és la seva força per aixecar-se cada cop que cau i es fa mal.
I avui la Gisela i el Gabriel ja són més grans, i el Gabriel segueix fent de les seves, explotant tota aquesta força que porta dins i que no sap com controlar. I la Gisela segueix admirada per la força que desprèn, que l'ajuda a tirar endavant. Ell, com cec, no la sap veure i no s'adona com n'és d'important per ella que li dediqui un somriure o un "Com estàs Gisela?" cada vegada que està feta pols, i intenta amagar-li per no preocupar-lo, perquè no vol demostrar-li que té por de tot i que no és tan valenta i forta com ell creu.
El Gabriel creixerà, i si ara no és conscient de la llum que desprèn ni de la màgia que amaga dins aquest nom tan bonic, ja se n'adonarà més endavant.
Així que, compte, Gabriel, no caiguis, la Gisela sempre estarà a prop teu per si mai la necessites i vols que et consoli com tu l'has consolat a ella tantes i tantes vegades amb la teva timidesa...
I el tractor segueix en marxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada