Resulta que un dia, quan tenia uns 9 o 10 anys, parlant a la classe amb uns amics vaig deixar anar "a mi, és que al matí em costa molt sortir del llit, perquè és tan calentó el meu niuet...!" I tots se'm van quedar mirant com si acabés de parlar-nos en suahili. Fins llavors no em vaig adonar que al món real, del niuet en diuen edredó. I és clar, em va caure el món a sobre, perquè jo portava tota la meva vida creient que l'edredó es deia niuet i que edredó estava mal dit i de cop em diuen que "què coi és això del niuet?".
Doncs el misteri de com a casa meva vam començar a dir niuet a l'edredó s'explica amb aquesta foto. resulta que quan jo era molt petitona (un o dos mesos) la mare em va deixar a sobre l'edredó dormint i quan el Guillem m'hi va veure va dir que era com un niuet (sí, i jo el pollet...). I ja li ha quedat el nom, o sigui que si algun dia us deixo anar aquesta paraula (tan bonica) no em pregunteu que què vol dir, simplement recordeu aquesta foto i aquest pollet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada