Ja porto uns dies atipant-me de brezels i pa amb mantega. Em sembla qu aquesta setmana m'he engreixat tot el que he perdut aquest últim any...! Si veieu una bola amb potes rodolant per Barcelona o Vilafranca, senyal que he decidit tornar, em podeu saludar. No us mossegaria ni que pugués.A més, com que aquí no trobo sugus, m'he enganxat a aquestes pastilletes de taronja TIC-TAC, que són maleidament bones i barates.
Ahir em vaig passar tota la nit posant coses i més coses a lloc. Tinc uns amics que s'han canviat de casa i ho tenen tot en caixes i jo els he ajudat una mica bastant molt tirant cap "els ho he muntat tot jo". És que a mi sempre m'ha agradat molt això de muntar coses... De petita tenia una caseta d'aqustes de nines i em passava el dia posant i canviant de lloc tots els mobles. Doncs això de les mudances és una mica com un joc, per mi, també, i com que mai he canviat de casa (per sort meva) doncs encara em fa més il.lusió.
Un dia he d'escriure un conte que es digui "La nena que dibuixava cases". Encara a no sé ben bé de què aniria, però en tinc ganes... del que etic segura és que a la història no hi hauria cap nena que dibuixés cases.
Jo em vull quedar tot un mes aquí, i treballar amb fusta, i amb pedra, i pasejar pel Neckar Park de Stuttgart i passar bones estones asseguda en algun banc i passant fred... Vull aprendre bé la llengua i dir alguna cosa més que Ich Weiß es nicht, o Ich Sreche nicht Deutsch (amb això pots anar on vulguis), o Ich will es nicht. Vull saber dir alguna frase que tingui més de cinc paraules... Però res, que no em deixen quedar, que primer he de tornar a casa i després ja veurem què faig... De fet, el César té la forßa suficient com per fer-me quedar a Catalunya si m'ho demana... Però sembla que les coses a casa meva ara no estan massa bé i jo sóc forßa cobarda i m'agrada fugir corrents a congelar-me al nord.
2 comentaris:
Sí, realment és molt temptador això de fugir. Jo tinc la sort (o la desgràcia) de no poder marxar lluny i allunyar-me dels problemes. Els haig d'afrontar. Et convido, Gisela, a que et llencis perquè veuràs que et sents molt millor. Jo porto un parell de dies trucant a casa d'aquest algú, perquè estic farta d'esperar a que vingui ell a parlar-me. I, tot i que no he aconseguit resultats (ja que, o no hi havia ningú a casa seva o bé hi havia massa gent xD i així una no pot parlar..) estic molt contenta amb el que aconseguit. Estic orgullosa de ser tant valenta i de atrevir-me a anar a parlar-lo a la cara (cosa que em costa un tros, ja que tremolo només parlant-li per el messenger...). I bueno, no sé, jo et recomano que segueixis el consell que tu mateixa m'has donat :) que tinguis sort, i ja m'explicaràs!!
Patry
Gisela! bé que sapiguès que vaig seguint els teus passos pelblog... i que no t'oblido... però m'alegro moltissim de que les coses et vagin millor i siguis feliç.
Almenys les fotos dels sugus i de les passejades per Alemanya em desperten un sentiment de felicitat que espero que tu també sentis.
petons!
Aurora
Publica un comentari a l'entrada